| Barca radio control |
|
|
|
| Escrito por Cerilet |
| Domingo, 27 de Abril de 2008 10:09 |
|
Aixina és com comença la xicoteta història de la barqueta: Un dia que estava en casa, avorrit com un pebrot farcit, vaig agarrar la càmera de fotos i la bici i me'n vaig anar a pegar una volta per La Sequia del Port. No feia molt que l'havien acabat i lo bé que s'havia quedat tenía que fer-li alguna foto... Ja que visc prop de la part de dalt, vaig decidir començar des del llavaoret que hi ha al costat de la piscina. Allí la vista era ben bonica, és un dels millors llocs per adonar-se'n perquè al nostre poble se li diu El Balcó de la Vall.
Anava a poc a poc, mirant cap ací i cap allà fent fotos a tot arreu. Quant que me'n recorde quan erem menuts que este passeig només era una senda estreta on veniem a caçar cullerots, a furtar albercocs, a amagar-se perquè li haviem trencat un cristal a la tia Camila, a jugar a "l'escondite" amagant-se pels bancals del tio Cacau. Quant de temps fa ja de tot això. Ens fem majors i les coses han canviat tant. Ara els xiquets ja no tenen tans llocs per a jugar, i encara que els tingueren preferiríen jugar a la Play Station, la XBOX, la PSP o la Nintendo DS. El poble mai serà el que nosaltres els "quintos" de principis dels 80 vam conèixer. El temps s'ho ha endut tot i mai més tornarà. No em digueu que se vos ha oblidat les cabanyes que construíem dalt de la Solana en aquell pí tan alt, les que vam fer dalt de casa els tevenins en la Serreta Els Pins, o la de dalt de la fàbrica del pare de Beto, la més gran que vam fer, amb dos pissos i terraça, només faltava la piscina, jejeje. I de la última que me'n recorde és la que estava darrere de Pippo la fàbrica de plàstics, on alguns de nosaltres vam tindre unes de les primeres "aventures amoroses" jejeje. Els records m'envaïxen, però un que sempre em ve al cap quan veig la sequia plena d'aigua i cullerots és d'aquells barquets de suro blau que baixaven per la sequia "como alma que lleva el diablo!". Estaven fent les escoles noves darrere de l'Ermita, i hi havia suro blau d'alta densitat per tot arreu. Com no podia ser d'altra manera, ne vam agarrar un poc i se'l vam endur a casa per a fer barquets. Recorde vagament que estàvem Chorro, Rubén, Juanvi, els tevenins crec que també, i tots vam portar barquets. També recorde que el meu portava motoret i al ser prou gran, una volta em posava davant, ja ningù em passava, jejeje. Però no tot eren ventatges, al haver brosses i pedres sempre s'enganxava i tenia que anar cada dos per tres espentant-lo. "Algun dia ne faré algun teledirigit", sempre em venia al cap pero mai vaig tornar a vore suro d'eixe per cap lloc fins que vaig entrar a l'universitat a currar l'any passat. En el laboratori el gastaven per a fer motlles de peces en fibra de vidre i plàstic. Quan el vaig vore se'm van posar uns ulls com a plats, i li vaig demanar a Jose Vicente si me'n podia donar algun torç, "agarra el troç que vulgues" em va dir. I més content que unes pasques a Atzeneta que me'l vaig emportar. Este és susdit troç.
Amb paciencia i una canya, (més bé amb una llima, una serra, un cuter i paper de lija) la cosa anava agarrant forma.
Després d'unes quantes hores al talleret que tinc montat a casa, quasi ja estava llest per a navegar. Impacient i amb preces i corregudes, li vaig posar els motorets d'un avionet que se m'havia trencat i corrent corrent cap a la sequia que me'n vaig anar. Àgueda em va acompanyar a estrenar-la. Aixina és com va quedar.
Però com totes les coses que es fan a correcuita, necessitava de modificacions. Massa alts estaven els motors i al estar tan separats i tant a la vora la pobra barqueta va bolcar al mig de la bassa de Carricola. Encara com vaig tornar cap a casa en el pedal a fondo, i secador en mà vaig desmontar el motor, la emisora i les bateries i ho vaig intentar secar tot. De poc va servir ja que el més valuós; les bateries i els motorets no anaven. Els vaig desmontar i secar minuciosament i gràcies a Déu va reviscolar. Vaig decidir fer-li unes modificacions baixant-li els motors al màxim, reduint-li la altura i llevant pes d'alguns llocs i este és el resultat final. Amb el nom de la xiqueta amb que la vaig batejar gravat a foc.
Li vaig donar a la quilla forma de catamaràn per a que fora més estable a l'aigua.
Aci teniu un curtet video on la podeu vore en marxa en la piscina de Miguel.
Visita la fotoweb con mis mejores fotos clicando aquí...
|
| Última actualización el Martes, 09 de Marzo de 2010 23:24 |
Barca radio control






















